30/05/2026
He dormit dues hores (més nervis que una nena el dia de Reis🤣)
450 km entre cotxe i autobús 🚗🚌
He hagut de tancar la botiga per venir (amb el que això comporta un dissabte 💲)
Però...
Quanta passió, quant treball, quant risc... Crec que només els que ens dediquem a l'hostaleria i encara més els que tenim negoci, som capaços de viure i sentir el que transmet un lloc així.
Pèls de punta i llàgrimes d'emoció en escoltar a Lluís, maître i antic director del Bulli, explicant el que van fer i com ho van fer.
Molts anys darrere dels fogons, moltes jornades interminables i molta vocació pel servei i pel client és el que fan que El Bulli sigui una icona eterna dintre del sector i que tots els que ens dediquen sentim aquesta admiració i gratitud per tot el que aporta i seguirà aportant.
I no per diners. Per filosofia, convicció i forma de vida. Per creure.
Avui la que ha sortit d'allà ha sigut l'Estela de 18 anys. He recordat totes les jornades infinites, totes les cremades, els talls, els mals d'esquena, els festius, els Nadals, els torns partits, la son, el no estar mai, els caps de setmana, la calor, la chaquetilla blanca... Tot el que deixes enrere i quasi ningú entén. La vocació.
No és cuina, és ciència, art, cultura i MOLTA FEINA.
Ha estat un dels millors dies de la meva vida... Un punt de partida, d'inflexió, d'inspiració... I una pregunta: fins on anem?
A vegades tornar als inicis ens ajuda a crear el futur.
Molt agraïda. ✨
